7 Abril, 2008 a 12:19 pm
· Arxivat sota Sense categoria
| Programa |
|
|
|
| 09:30 |
Acreditació assistents, i entrega de material. La inscripció es pot fer a l’adreça assemblea@sindicat.org |
| 10.00 |
Acte d’inauguració. |
| 10.30 |
Amenaces al dret a la informació. Desregulació i precarització en les empreses de comunicació. A la desregulació legislativa del dret a la informació es suma una cada vegada més creixent desregulació laboral que comporta una gran precarietat a la majoria dels informadors (redactors, fotògrafs, eng’s, càmeres, il·lustradors, infògrafs, documentalistes, corresponsals, col·laboradors). Els estudiants en pràctiques que ocupen llocs de treball i les plantilles encobertes. «La nostra precarietat és la teva desinformació», és ja una sentència reconeguda. Les empreses es regeixen per la llei de la selva on tot és legítim fins a la imposició de situacions en frau de llei. |
| 12.00 |
Pausa. |
| 12.15 |
La pèrdua de protagonisme dels periodistes en les empreses de comunicació. La tendència a la informació-espectacle; l’esclavatge de les audiències; la concentració de les empreses en grans grups de comunicació; la informació de declaracions o de notes directes dels gabinets de premsa; la dependència de la publicitat; les pressions polítiques i/o econòmiques; la defensa dels interessos propis dels grans grups de comunicació; la seva interrelació amb interessos econòmics globals; la voluntat manipuladora de no pocs mitjans, són algunes de les dependències que denigren la tasca dels informadors. |
| 13.45 |
Pausa per dinar. |
| 15.45 |
Periodistes a comarques i mitjans locals, la precarietat laboral i professional com a bandera. En el periodisme perifèric dels grans centres de treball i en les petites empreses de mitjans locals és on la precarietat laboral es manifesta amb una duresa més gran. Ser mileurista a comarques ja resulta un privilegi. Els corresponsals dels grans mitjans tampoc s’escapen de la regla general. A més segueixen les discriminacions per raó de sexe. La ràdio i la televisió privada i les productores no tenen una regulació laboral específica de referència. |
| 17.30 |
Propostes per a la dignificació de la tasca del periodista en una societat veritablement democràtica. Cal l’empara d’un marc legislatiu adequat: Regulació legal dels «periodistes a la peça». Regulació legal del dret a la informació. Llei de l’audiovisual estatal. Llei de l’autoritat de l’audiovisual estatal. Transposició de les lleis dels grans mitjans públics, ja aprovades, a les empreses de ràdio i televisió local. Cal també un marc nou de negociació col·lectiva: Conveni sectorial de mínims de l’audiovisual privat. Transposició de tota aquesta legislació pendent als convenis col·lectius tant sectorials com d’empresa. Negociació del conveni sectorial de mitjans digitals. |
| 19.15 |
Sessió de clausura. |
| 19.30 |
Commemoració del 15è aniversari de l’SPC |
|
|
Enllaç permanent
Xavier ha dit
Em sembla una cita molt oportuna i us felicito per la iniciativa. Cal una catarsi a la nostra professió.
Joan ha dit
Però cal que el personal deixi de rondinar i es plantegi fer un diagnòstic, buscar unes sortides, i perseverar en elles. Si la precarietat és el primer problema, fem pinya i organitzem-nos unitàriament com a assalariats. Pel lloc que ocupem, ens podem fer valdre, però si ens organitzem.
Antoni ha dit
Enhorabona per l’iniciativa.
No pagaria la pena fer un repàs de com va l’aplicació de l’Estatut Professional?
Joan ha dit
Bé, si l’Estatut Professional es refereix al projecte d’Estatut del Periodista Professional (que aquesta legislatura torna al Congrés amb el nom d’Estatut pel Dret a la Informació), poc es pot aplicar si no s’ha aprovat. Aquesta és l’aposta estratègica.