Comentaris per Blog de l'Assemblea de Periodistes http://assembleajuny.wordpress.com Espai d'informació i debat obert als professionals de la informació per a l'assemblea del 7 de juny Sat, 19 Jul 2008 13:34:56 +0000 http://wordpress.org/?v=MU Comentari de Assemblea de Periodistes de Catalunya | astillero a Amenaces al dret a la informació. desregulació i precarització a les empreses de comunicació http://assembleajuny.wordpress.com/2008/05/27/amenaces-al-dret-a-la-informacio-desregulacio-i-precaritzacio-a-les-empreses-de-comunicacio/#comment-14 Assemblea de Periodistes de Catalunya | astillero Mon, 09 Jun 2008 11:53:44 +0000 http://assembleajuny.wordpress.com/?p=10#comment-14 [...] dos ideas que centraban las ponencias de la asamblea eran precariedad, sobre todo en los periodistas “a la pieza” y freelance, y las dificultades cada vez [...] [...] dos ideas que centraban las ponencias de la asamblea eran precariedad, sobre todo en los periodistas “a la pieza” y freelance, y las dificultades cada vez [...]

]]> Comentari de Joan a Programa de l’Assemblea de Periodistes del 7 de juny de 2008 http://assembleajuny.wordpress.com/2008/04/07/programa-de-lassemblea-de-periodistes-del-7-de-juny-de-2008/#comment-13 Joan Mon, 02 Jun 2008 08:21:43 +0000 http://assembleajuny.wordpress.com/?p=4#comment-13 Bé, si l'Estatut Professional es refereix al projecte d'Estatut del Periodista Professional (que aquesta legislatura torna al Congrés amb el nom d'Estatut pel Dret a la Informació), poc es pot aplicar si no s'ha aprovat. Aquesta és l'aposta estratègica. Bé, si l’Estatut Professional es refereix al projecte d’Estatut del Periodista Professional (que aquesta legislatura torna al Congrés amb el nom d’Estatut pel Dret a la Informació), poc es pot aplicar si no s’ha aprovat. Aquesta és l’aposta estratègica.

]]> Comentari de Antoni a Programa de l’Assemblea de Periodistes del 7 de juny de 2008 http://assembleajuny.wordpress.com/2008/04/07/programa-de-lassemblea-de-periodistes-del-7-de-juny-de-2008/#comment-12 Antoni Mon, 26 May 2008 17:04:16 +0000 http://assembleajuny.wordpress.com/?p=4#comment-12 Enhorabona per l'iniciativa. No pagaria la pena fer un repàs de com va l'aplicació de l'Estatut Professional? Enhorabona per l’iniciativa.
No pagaria la pena fer un repàs de com va l’aplicació de l’Estatut Professional?

]]> Comentari de Joan a Periodisme a comarques i a mitjans locals http://assembleajuny.wordpress.com/2008/04/29/periodisme-a-comarques-i-a-mitjans-locals/#comment-11 Joan Wed, 07 May 2008 21:38:06 +0000 http://assembleajuny.wordpress.com/?p=8#comment-11 Tens raó, la paraula perifèric pot aixecar susceptibilitats. Posem que es volia dir "no central", que Barcelona sí que figura que ho és (tot i que no geogràficament). Efectivament, els convenis sectorials no són garantia de gran cosa, si és que hi ha bons convenis d'empresa. Però en l'àmbit audiovisual la carència de conveni de sector és un caldo de cultiu de gran precarietat, falta de garanties de representació sindical, i trencament de preus salarials en el mercat. I això afecta les grans radiotelevisions amb el fenomen de l'externalització. Tens raó, la paraula perifèric pot aixecar susceptibilitats. Posem que es volia dir “no central”, que Barcelona sí que figura que ho és (tot i que no geogràficament).

Efectivament, els convenis sectorials no són garantia de gran cosa, si és que hi ha bons convenis d’empresa. Però en l’àmbit audiovisual la carència de conveni de sector és un caldo de cultiu de gran precarietat, falta de garanties de representació sindical, i trencament de preus salarials en el mercat. I això afecta les grans radiotelevisions amb el fenomen de l’externalització.

]]> Comentari de Ramon Renedo a Periodisme a comarques i a mitjans locals http://assembleajuny.wordpress.com/2008/04/29/periodisme-a-comarques-i-a-mitjans-locals/#comment-10 Ramon Renedo Tue, 06 May 2008 10:59:31 +0000 http://assembleajuny.wordpress.com/?p=8#comment-10 De fet, tenir un Conveni Col·lectiu Sectorial no és garantia de res com passa amb la premsa no diària. Però pot ser una eina eficaç a la llarga pels periodistes i tècnics a ràdio i televisió. ¿Quantes revistes i publicacions no apliquen, amaguen o directament incompleixen la llei laboral del sector? I per cert, perquè la premsa comarcal i local és perifèrica? La de Barcelona és perifèrica en relació a Madrid o París o Lisboa? :) Una salutació cordial. De fet, tenir un Conveni Col·lectiu Sectorial no és garantia de res com passa amb la premsa no diària. Però pot ser una eina eficaç a la llarga pels periodistes i tècnics a ràdio i televisió. ¿Quantes revistes i publicacions no apliquen, amaguen o directament incompleixen la llei laboral del sector?

I per cert, perquè la premsa comarcal i local és perifèrica? La de Barcelona és perifèrica en relació a Madrid o París o Lisboa? :)

Una salutació cordial.

]]> Comentari de Carles Guàrdia Moreno a L’Assemblea es farà al centre cívic del parc - Sandaru http://assembleajuny.wordpress.com/2008/04/21/lassemblea-es-fara-al-centre-civic-del-parc-sandaru/#comment-8 Carles Guàrdia Moreno Tue, 29 Apr 2008 11:32:36 +0000 http://assembleajuny.wordpress.com/?p=5#comment-8 Hola! No entenc com està organitzat aquest bloc. Si l'assemblea te 4 punts pincipals, per què no s'organitzen els comentaris en funció d'aquests punts? Fer comentaris sobre notes de premsa no té sentit. No m'estranya que no hi hagi aportacions de la gent. Quin comentari es pot fer sobre el tema que l'assembla es farà tal dia a tal lloc? En canvi, si poseu de manera clara que la gent pot parlar de precarietat, o de dret a la informació o propostes, etc. potser la gent s'anima. Hola!
No entenc com està organitzat aquest bloc. Si l’assemblea te 4 punts pincipals, per què no s’organitzen els comentaris en funció d’aquests punts? Fer comentaris sobre notes de premsa no té sentit. No m’estranya que no hi hagi aportacions de la gent. Quin comentari es pot fer sobre el tema que l’assembla es farà tal dia a tal lloc? En canvi, si poseu de manera clara que la gent pot parlar de precarietat, o de dret a la informació o propostes, etc. potser la gent s’anima.

]]> Comentari de Joan a Programa de l’Assemblea de Periodistes del 7 de juny de 2008 http://assembleajuny.wordpress.com/2008/04/07/programa-de-lassemblea-de-periodistes-del-7-de-juny-de-2008/#comment-7 Joan Thu, 24 Apr 2008 17:49:37 +0000 http://assembleajuny.wordpress.com/?p=4#comment-7 Però cal que el personal deixi de rondinar i es plantegi fer un diagnòstic, buscar unes sortides, i perseverar en elles. Si la precarietat és el primer problema, fem pinya i organitzem-nos unitàriament com a assalariats. Pel lloc que ocupem, ens podem fer valdre, però si ens organitzem. Però cal que el personal deixi de rondinar i es plantegi fer un diagnòstic, buscar unes sortides, i perseverar en elles. Si la precarietat és el primer problema, fem pinya i organitzem-nos unitàriament com a assalariats. Pel lloc que ocupem, ens podem fer valdre, però si ens organitzem.

]]> Comentari de Quim Marquès a Benvinguts al blog de l’Assemblea de Periodistes de Catalunya http://assembleajuny.wordpress.com/2008/04/05/hola-mon/#comment-6 Quim Marquès Mon, 14 Apr 2008 06:18:31 +0000 #comment-6 Podríem destriar entre aquells gabinets de premsa/comunicació que col·laboren, d'altres que no ho fan i els tercers que tracten d'intoxicar. Potser caldria que des del SPC es treballés en un llistat sobre Qui és Qui a l'abast dels periodistes per a conèixer qui fa què. Deixo la ideia per si cala. Podríem destriar entre aquells gabinets de premsa/comunicació que col·laboren, d’altres que no ho fan i els tercers que tracten d’intoxicar.

Potser caldria que des del SPC es treballés en un llistat sobre Qui és Qui a l’abast dels periodistes per a conèixer qui fa què. Deixo la ideia per si cala.

]]> Comentari de Enric Bastardes a Benvinguts al blog de l’Assemblea de Periodistes de Catalunya http://assembleajuny.wordpress.com/2008/04/05/hola-mon/#comment-5 Enric Bastardes Thu, 10 Apr 2008 15:34:01 +0000 #comment-5 Comentant el què diu en Carles Guàdia estic d'acord en la seva primera part, però matisaría la segona. No es pot matar tot el que és gras. Als gabinets de comunicació hi ha gent de distinta procedència i funció. Hi ha càrrecs de confiança (o política o empresarial) i també gent que hi traballa facilitant informació. La frontera està entre els càrrecs de confiança, que exerceixen de polítics o de publicistes i per tant no fan periodisme i la resta. Per exemple molts periodistes faciliten dades d'accidents, assessinats o d'altres succesos desde oficines de comunicació de delegacions del Govern, i la seva tasca és la què en diuen periodisme de fonts. I en d'altres administracions també es busquen dades, es posen al servei de la informació. Sé que és una frontera estreta i que cal regular l'accès a les fonts de les administracions públiques, però cada vegada mes és també una sortida per a molts professionals. També aquests voldríen una regulació per senyir-se a una tasca professional i ética i poder-se negar a manipular o obstruir. Comentant el què diu en Carles Guàdia estic d’acord en la seva primera part, però matisaría la segona. No es pot matar tot el que és gras. Als gabinets de comunicació hi ha gent de distinta procedència i funció. Hi ha càrrecs de confiança (o política o empresarial) i també gent que hi traballa facilitant informació. La frontera està entre els càrrecs de confiança, que exerceixen de polítics o de publicistes i per tant no fan periodisme i la resta. Per exemple molts periodistes faciliten dades d’accidents, assessinats o d’altres succesos desde oficines de comunicació de delegacions del Govern, i la seva tasca és la què en diuen periodisme de fonts. I en d’altres administracions també es busquen dades, es posen al servei de la informació. Sé que és una frontera estreta i que cal regular l’accès a les fonts de les administracions públiques, però cada vegada mes és també una sortida per a molts professionals. També aquests voldríen una regulació per senyir-se a una tasca professional i ética i poder-se negar a manipular o obstruir.

]]> Comentari de Carles Guàrdia Moreno a Benvinguts al blog de l’Assemblea de Periodistes de Catalunya http://assembleajuny.wordpress.com/2008/04/05/hola-mon/#comment-4 Carles Guàrdia Moreno Wed, 09 Apr 2008 13:26:13 +0000 #comment-4 SOBRE EL TEMA AMENAÇES AL DRET A LA INFORMACIÓ - La absoluta manca de transparència de les administracions públiques (totes). Manca una llei del dret a la informació que obligui les administracions a donar les dades que tenen i que no són una propietat privada sino que són patrImoni del contribuent. Els polítics i tècnics no ténen el dret d'apropiar-se en exclusiva de la informació obtinguda pels servidors públics i amb diners públics. Informació és poder i es vol privar del poder del coneixement als ciutadans per acumular-lo només les èlits político-tècniques. Ho podem plantejar, si mes no, a Catalunya, potser com una proposta de llei al Parlament. A EE.UU tenen la FOIA (Freedom of information Act) - El paper nefast dels gabinets de comunicació com a màquines d'intoxicació i de taponament de fonts. Són periodistes la gent que hi treballa o el contrari ?. Fan servir les mateixes tècniques però amb objectius antagònics: no informen, desinformen. Hem de pertànyer a les mateixes organitzacions gremials (Col.legi, SPC...)? Per a mi, a nivell professional que no personal, no són companys són els meus "enemics" quotidians: els que em menteixen, m'amaguen coses, procuren posar entrebancs a la meva feina, em fan passar amb raons, etc. I, molts, a sobre, encara dónen lliçons de com has de fer la teva feina! No intenten informar el públic (que és la essència del periodisme), sino servir a algú té interès en enredar o ocultar coses al públic. Alguns són molt poderosos i presionen els mitjans per matxacar els "companys" que els són incòmodes. Quants cops no hem parlat amb un gabinet de premsa per un tema i després veiem que han anat "per dalt" per mirar de fotre't (que no facis la informació, o que la facis "amb compte", etc.) Com ja he dit, no és una crítica personal, sino un fet objectiu constatar que no som col.legues sino adversaris. Ho sé, perqué jo també hi he treballat en un gabinet de premsa d'una administració pública. Els advocats defensors i els fiscals també han fet la mateixa carrera, però està clar que ténen una funció social, una organització gremial i unes reivindicacions professionals diferents i fins i tot oposades. SOBRE EL TEMA AMENAÇES AL DRET A LA INFORMACIÓ

- La absoluta manca de transparència de les administracions públiques
(totes). Manca una llei del dret a la informació que obligui les
administracions a donar les dades que tenen i que no són una propietat
privada sino que són patrImoni del contribuent. Els polítics i tècnics
no ténen el dret d’apropiar-se en exclusiva de la informació obtinguda
pels servidors públics i amb diners públics. Informació és poder i es
vol privar del poder del coneixement als ciutadans per acumular-lo
només les èlits político-tècniques. Ho podem plantejar, si mes no, a
Catalunya, potser com una proposta de llei al Parlament. A EE.UU tenen la FOIA (Freedom of information Act)

- El paper nefast dels gabinets de comunicació com a màquines
d’intoxicació i de taponament de fonts. Són periodistes la gent que hi
treballa o el contrari ?. Fan servir les mateixes tècniques però
amb objectius antagònics: no informen, desinformen. Hem de pertànyer a les mateixes organitzacions gremials (Col.legi, SPC…)? Per a mi, a
nivell professional que no personal, no són companys són els meus
“enemics” quotidians: els que em menteixen, m’amaguen coses, procuren posar entrebancs a la meva feina, em fan passar amb raons, etc. I, molts, a sobre, encara dónen lliçons de com has de fer la teva feina!

No intenten informar el públic (que és la essència del periodisme), sino servir a algú té interès en enredar o ocultar coses al públic. Alguns són molt poderosos i presionen els mitjans per matxacar els “companys” que els són incòmodes. Quants cops no hem parlat amb un gabinet de premsa per un tema i després veiem que han anat “per dalt” per mirar de fotre’t (que no facis la informació, o que la facis “amb compte”, etc.)

Com ja he dit, no és una crítica personal, sino un fet objectiu constatar que no som col.legues sino adversaris. Ho sé, perqué jo també hi he treballat en un gabinet de premsa d’una administració pública. Els advocats defensors i els fiscals també han fet la mateixa carrera, però està clar que ténen una funció social, una organització gremial i unes reivindicacions professionals diferents i fins i tot oposades.

]]>